Mollet transformarà 65 tones de fulles dels carrers en compost per als parcs de la ciutat.

Cada tardor, les fulles caigudes omplen les voreres i els embornals de Mollet del Vallès. Aquesta temporada, les 65 tones que els serveis de neteja arreplegaran entre la setmana vinent i el gener no acabaran en un abocador: es transformaran en compost per als parcs i jardins del mateix municipi, segons ha anunciat l’Ajuntament.

El cicle es tanca dins del terme municipal, del carrer a la zona verda, sense sortir del barri.

Un cercle curt que altres ciutats ja proven

Mollet no és la primera localitat que tanca aquest bucle. Pamplona va posar en marxa una prova pilot per compostar la fulla de neteja viària i tornar-la a les zones verdes, segons informa l’Ajuntament de Pamplona.

Valladolid coordina la campanya de poda i recogida de fulles amb trituració i compostatge dels restes, reduint volum i reintroduint matèria orgànica al sistema urbà, tal com explica el web municipal.

El Ministeri per a la Transició Ecològica subratlla que l’objectiu de la gestió de bioresidus és tancar el cicle de la matèria orgànica amb tractament local i ús del compost al sòl, segons recull el portal oficial.

La fulla, en aquest sentit, és un cas d’escola: abundant, estacional, fàcil de recollir i de compostar sense mescles.

Per què importa tancar el cicle a escala barrial

La lògica és senzilla: si la fulla neix a l’arbre del carrer i torna al parterre del parc, el municipi estalvia transport, redueix emissions i recupera nutrients per al sòl sense dependre de proveïdors externs. El compost resultant millora l’estructura del terreny, reté humitat i disminueix la necessitat de substrats comercials.

A més, el veí percep el tancament del cicle: veu com el que ahir era un destorb a la vorera avui alimenta el gespa on passeja. Aquesta visibilitat pedagògica és un actiu poc freqüent en la gestió de residus, sovint opaca i llunyana.

Què passa amb la resta de residus vegetals urbans

La campanya de Mollet se centra en la fulla caiguda, però el municipi genera altres fluxos vegetals: restes de poda d’arbrat viari, herba segada en parcs, branques de manteniment. Segons el web municipal, la campanya especial de recollida de fulles arrenca la setmana vinent i s’allargarà fins al gener, reforçant la neteja als punts amb més arbrat per evitar relliscades i embornals obstruïts.

La pregunta és si aquesta lògica de cicle tancat podria estendre’s. Si la fulla es composteja localment, per què no fer el mateix amb la poda o l’herba? Algunes ciutats ja trituren les branques in situ i les utilitzen com a encoixinat (mulch) al peu dels arbres; d’altres composten conjuntament fulla, poda i restes de jardineria en plantes de proximitat.

Els límits tècnics i logístics del model

Tancar el cicle a escala municipal té avantatges, però també requisits. Cal espai per compostar (una planta, una zona habilitada), personal format, maquinària de trituració i un calendari coordinat entre neteja, parcs i medi ambient. El compost ha de madurar entre sis i dotze mesos abans de ser utilitzable, cosa que obliga a emmagatzemar i gestionar volums.

A més, no tots els residus vegetals urbans són iguals: la fulla és neta i homogènia, però la poda pot portar plàstics, filferros o restes de tractaments fitosanitaris que compliquen el compostatge. La clau és la separació en origen i el control de qualitat del material entrant.

Una oportunitat per repensar la gestió del verd urbà

El cas de Mollet il·lustra una tendència més àmplia: repensar el verd urbà no només com a ornament, sinó com a sistema productiu tancat. Si el carrer alimenta el parc i el parc alimenta el carrer, el municipi guanya autonomia, redueix petjada i educa en economia circular.

La campanya d’enguany permetrà mesurar resultats: quantes tones es composten realment, quant de compost s’obté, on s’aplica i amb quins efectes. Aquestes dades seran la base per decidir si el model s’amplia a altres fluxos o si es queda en una prova pilot ben intencionada.

El veí com a testimoni del cicle

Un dels valors menys tangibles d’aquesta iniciativa és la pedagogia involuntària. El veí que veu la màquina recollint fulles al seu carrer i, mesos després, llegeix que el compost s’ha aplicat al parc on juga el seu fill, entén l’economia circular sense necessitat de campanyes. El cicle es fa visible, proper, creïble.

Això contrasta amb la gestió convencional de residus, on el camió es emporta la bossa i el ciutadà no torna a saber-ne res. Tancar el bucle a escala barrial converteix el residu en recurs i el servei públic en relat compartit.

Preguntes obertes per al futur

Si Mollet aconsegueix compostar les 65 tones de fulles i aplicar-les als seus parcs, el model haurà demostrat viabilitat tècnica. Però queden preguntes: es pot escalar a tots els residus vegetals del municipi? Hi ha prou demanda interna de compost o caldrà buscar sortides externes? El cost del tractament local compensa l’estalvi en transport i compra de substrats?

I, sobretot, aquesta lògica de cicle curt pot estendre’s a altres materials urbans: restes de mercat, poda domèstica, residus de jardineria privada? La fulla és la porta d’entrada, però el potencial va més enllà.

Mollet ha posat en marxa un experiment modest i concret. Si funciona, la fulla deixarà de ser un destorb estacional per convertir-se en la prova que el barri pot tancar els seus propis cicles, del carrer al parc i del parc al carrer, sense sortir del terme municipal.

- Et Recomanem -