Una quinzena d’adolescents d’entre 13 i 16 anys participaran en un taller de cinema comunitari al barri de l’Estació de França de Mollet del Vallès. El projecte Contraplà, impulsat per la Diputació de Barcelona, vol fomentar la cohesió social a través de l’audiovisual en un entorn amb complexitat social reconeguda.
L’elecció del territori no és casual. L’Estació de França és un dels barris de Mollet on la transformació urbana i social ha estat més lenta, i on les desigualtats en l’accés a recursos culturals es fan evidents.
Portar-hi un taller de creació audiovisual és una aposta explícita per la cultura com a palanca de canvi, però també planteja una pregunta incòmoda: per què calen projectes específics per a determinats barris i no per a d’altres?
No és la primera vegada que el cinema o l’art comunitari s’utilitzen per teixir vincles en territoris estigmatitzats. A Màlaga, el projecte Acto Reflejo va posar en mans dels veïns de La Palmilla càmeres i paper per fer curtmetratges i poesia, amb l’objectiu explícit de desestigmatitzar el barri i reforçar-ne la identitat, segons 101tv.
Barrios en Lucha, impulsat des del Teatro del Barrio, ha recuperat memòries i conflictes veïnals de diferents perifèries espanyoles mitjançant creació escènica, com recull Público. En tots dos casos, la cultura no és un mer entreteniment: és una eina per construir relat propi, per disputar l’estigma i per generar sentit de pertinença.
El projecte Contraplà, segons informa La Ciutat, se situa en aquesta mateixa línia: creació audiovisual comunitària per transformar l’entorn i reforçar la cohesió social.
Que un ajuntament concentri un projecte cultural en un barri concret pot ser una decisió estratègica encertada, però també revela una assimetria. Si l’Estació de França necessita un taller específic per donar veu als seus jóvens, és perquè altres barris de Mollet ja tenen veu o perquè l’oferta cultural habitual no arriba amb la mateixa intensitat a tots els racons del municipi?
La pregunta no és retòrica. El risc és que aquestes iniciatives quedin com a actuacions de pas, sense continuïtat ni arrelament real en el teixit associatiu del barri.
El valor formatiu d’un taller de cinema per a adolescents és innegable: aprenen a mirar el seu entorn amb ulls crítics, a construir relat, a treballar en equip. Però el valor real d’un projecte com Contraplà es mesura en el que queda després: si els participants segueixen creant, si el barri incorpora l’audiovisual com a eina pròpia, si l’ajuntament manté la línia o si, passats uns mesos, tot torna a la casella de sortida.
La cultura com a eina de cohesió funciona quan no és una intervenció aïllada, sinó part d’una estratègia sostinguda. I això exigeix pressupost, equipaments de proximitat i, sobretot, escoltar què volen fer els veïns, no només què creiem que necessiten.
El cinema comunitari pot ser una eina potent per transformar barris, però només si va acompanyat d’una aposta real per la descentralització cultural i per l’empoderament dels veïns. Altrament, corre el risc de quedar en una anècdota bonica que no canvia res de fons.
L'acompanyament i la cura de persones amb malalties avançades i el dol després de la…
- El Centre Mèdic Quirónsalud Sant Cugat oferirà una vintena d'especialitats mèdiques - Es coordinarà…
H/Advisors Tinkle ha presentat 'Mutació Algorítmica', un llibre que aplega gairebé dos anys de treball…
Predicció del Temps a Mollet del Vallès per al 6 d'octubre de 2026 Avui, a…
Intercanvi d'experiències entre ajuntaments d'Ucraïna i la província de Barcelona La Diputació de Barcelona està…
Els avenços en ecografia, punció amb agulla fina, anatomia patològica, genètica i biologia molecular permeten…
Esta web usa cookies.
