URGENT | Continua la búsqueda de la Valeria, la nena de 12 anys desapareguda: “Tinc por que hagi pujat al cotxe d’un desconegut”

La família de la Valeria, una nena de 12 anys desapareguda des de divendres després d’anar cap a l’institut a Mataró, demana màxima difusió mentre creix la preocupació pel seu parador.

La desaparició de la Valeria Rodríguez Ortiz, una menor de 12 anys, ha activat totes les alarmes al Maresme i al Vallès Oriental. La nena va ser vista per última vegada divendres al matí quan va sortir cap a l’institut a Mataró, un trajecte que no va arribar a completar. Des d’aleshores, no hi ha constància confirmada del seu parador.

La Valeria havia ingressat el mes d’octubre passat en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de Mataró. Segons explica el seu pare, Francisco Rodríguez, la menor es trobava en procés d’adaptació i el centre permetia que es desplacés sola fins al centre educatiu. “No entenc com van deixar sortir sola una criatura de 12 anys a les vuit del matí”, denuncia.

Incertesa i manca d’informació

Francisco Rodríguez, veí de Centelles, assegura que des del moment de la denúncia no ha rebut informació clara. “Des de la comissaria, els Mossos d’Esquadra i la DGAIA em diuen que no saben res”, afirma. Tot i que li han arribat missatges indicant que la nena podria estar bé, insisteix que ningú li ho ha confirmat oficialment.

Abans d’ingressar al CRAE, la Valeria vivia amb la seva mare a Montornès del Vallès. El seu recorregut escolar ha estat irregular: tot i estar escolaritzada, la menor no va assistir de manera regular a l’escola durant dos anys. “Reconec que vaig tenir una lluita amb la meva exdona perquè no li donava el que necessitava a la nena”, explica el pare, que afegeix que va passar gairebé dos anys sense veure la seva filla tot i existir una custòdia compartida judicial.

Por pel pitjor

El pare tem que no es tracti d’una simple fugida. “Tant de bo sigui una entremaliadura, però tinc por que hagi pujat al cotxe d’algun desconegut”, admet. Amb la veu trencada, llança una pregunta dura: “Esteu esperant que passi una desgràcia?”.

Malgrat la situació, Francisco Rodríguez assegura que no pensa quedar-se de braços plegats i ha demana col·laboració ciutadana per tal de localitzar la Valeria. “Tinc clar que no em quedaré sense fer res”, afirma.

Descripció i crida a la col·laboració ciutadana

La Valeria té 12 anys, fa aproximadament 1,60 metres, té el cabell castany fosc i el dia de la desaparició vestia jaqueta negra, dessuadora blanca amb ratlles horitzontals, texans i bambes. Qualsevol informació, per petita que sembli, pot ser determinant.

Les autoritats demanen que qualsevol persona que pugui aportar dades truqui immediatament al 112 o es posi en contacte amb els Mossos d’Esquadra. La col·laboració ciutadana és clau en casos de desaparició de menors.

“L’únic que vull és que la meva filla torni a casa i estigui bé”, conclou el pare, mentre la recerca continua oberta.

Quins són els protocols que segueixen les autoritats en casos de desaparicions de menors?

En casos de desaparicions de menors a Espanya, les autoritats segueixen protocols policials i administratius ben establerts per actuar ràpidament i amb recursos especialitzats. Quan es denuncia la desaparició, la policia (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional o Guàrdia Civil) obre una investigació immediata, es recullen totes les dades sobre el menor (descripció física, últim lloc vist, fotografia, informació de contacte, etc.) i s’introdueixen en bases de dades policials com el PDyRH (sistema de persones desaparegudes i restes humans sense identificar) per facilitar la identificació i cerca. La denúncia s’ha de fer el mínim de temps possible des que es detecta la desaparició i no cal esperar 24 h.

Paral·lelament, s’aplica una avaluació de risc immediata per determinar si la vida o integritat del menor està en perill i si cal activar mecanismes especials com alertes de proximitat o difusió urgent d’informació als mitjans i al públic (per exemple, mitjançant sistemes tipus Alerta AMBER o altres canals de comunicació ràpida). També es pot contactar amb serveis de suport específics per a casos de nens desapareguts (com el telèfon europeu 116 000) que ofereixen assistència immediata a les famílies.

Els drets dels menors: quines garanties tenen els nens en centres d’acollida?

Els drets dels menors en centres d’acollida estan regulats per diverses lleis i convenis internacionals que busquen garantir la seva seguretat i benestar. El principi fonamental és l’interès superior del menor, que implica que totes les decisions relacionades amb els nens han de prioritzar el seu benestar físic, emocional i psicològic. Això significa que els nens que viuen en aquests centres tenen dret a una atenció adequada, que inclou alimentació, educació, assistència sanitària i suport emocional.

A més, els infants tenen el dret a expressar les seves opinions sobre les decisions que els afecten, i aquestes opinions han de ser escoltades segons la seva edat i maduresa. Els centres d’acollida, tot i ser una mesura temporal, han de garantir unes condicions de vida dignes fins que el menor pugui ser tornat a la seva família o, si no és possible, acollit en un entorn familiar més adequat. En tot cas, sempre s’intenta buscar l’opció més favorable per al menor, prioritzant l’acolliment familiar per sobre de la institucionalització quan és viable.

Aquesta protecció es complementa amb la supervisió d’institucions públiques, com el Síndic de Greuges o el Defensor del Menor, que vetllen pel compliment dels drets dels nens en aquests centres. Per tant, els menors que viuen en centres d’acollida estan coberts per una normativa que protegeix els seus drets i garanteix la seva integritat.