Tres consellers, Jordi Pujol, Felip VI, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, entre els reprovats pel Parlament

ACN Barcelona – La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha estat reprovada pel Parlament dues vegades per la situació de Rodalies, l’última aquest dijous. Anteriorment, dos consellers del govern de Pere Aragonès també van rebre la desaprovació de la cambra: el novembre del 2022 el llavors titular d’Interior, Joan Ignasi Elena, pels canvis impulsats als Mossos i l’abril del 2023 el llavors conseller de Drets Socials Carles Campuzano perquè va anunciar en un acte electoral d’ERC la construcció d’una residència. Altres personalitats reprovades des de la I legislatura, segons dades a què ha tingut accés l’ACN, són l’expresident Jordi Pujol, Felip VI i els presidents espanyols Pedro Sánchez i Mariano Rajoy. Jorge Fernández Díaz és el ministre més reprovat.
La reprovació és una manifestació política del ple del Parlament, però que no té efectes pràctics. El president de la Generalitat és l’únic que té competències per nomenar i cessar els consellers del seu gabinet. De la mateixa manera, el president del govern espanyol té les competències en el cas dels ministres.

Les dades constaten que en les primeres VI legislatures del Parlament, amb majoria absoluta de Jordi Pujol, no es va fer ús d’aquest mecanisme de reprovació. En canvi, en els últims anys s’ha recorregut a aquesta figura amb més freqüència.

Les reprovacions al Govern

El Govern en el seu conjunt també ha estat reprovat pel Parlament per diferents qüestions: el setembre del 2020 per la descoordinació i manca d’informació en el confinament del Segrià; l’octubre del 2022 per la gestió de la Formació Professional quan el curs 2022-23 va començar amb 20.000 persones inscrites sense plaça assignada; el juliol del 2025 contra el govern de Salvador Illa per la deficient planificació i no haver tingut a punt el sistema de pagaments salarials; i el juliol del 2025 per les incidències a la xarxa viària i la “manca de fermesa i lideratge” en la reclamació a l’Estat de les inversions pendents.

D’altra banda, el setembre del 2020 es va reprovar l’actuació de l’exconseller d’Afers Exteriors Alfred Bosch “per haver faltat a la veritat i no actuar amb honestedat i transparència” quan va negar conèixer possibles casos de persecució sexual al seu departament.

En altres ocasions s’ha reprovat un departament o òrgan concret del Govern. El maig del 2012 la cambra va reprovar les actuacions del Memorial Democràtic en matèria de contractació després de l’informe de la Sindicatura de Comptes que apuntava a indicis de delicte. I el juliol del 2015 el Parament va reprovar l’actuació del departament d’Empresa i Ocupació per la gestió del conflicte de les ITV entre el 2010 i el 2012.

El cas de Jordi Pujol

L’escàndol que va desencadenar la confessió de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol el juliol del 2014 va arribar al Parlament. El setembre del mateix any la cambra catalana va reprovar i condemnar “els actes delictius reconeguts pel president Pujol”. I el juliol del 2015 va tornar a reprovar qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys “per haver tingut recursos a entitats bancàries a l’estranger durant 34 anys” i no aclarir el perquè de la fortuna a l’estranger no declarada.

Felip VI i el seu paper en el procés

El polèmic discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017 en ple procés va suposar que el ple del Parlament reprovés el monarca l’octubre del 2018. Una votació que posteriorment, el juliol del 2019, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC).

El Parlament va respondre l’alt tribunal poc després refermant la reprovació de Felip VI “pel seu posicionament i intervenció en el conflicte democràtic”. I ho va tornar a fer el juliol del 2020 fent referència al seu discurs del 3 d’octubre i a “les actuacions que presumiblement no va dur a terme perquè empreses desplacessin seus fora de Catalunya”.

En l’àmbit de la Casa Reial, el Parlament també va censurar el desembre del 2020 l’actuació de Joan Carles de Borbó per la seva implicació en els “presumptes casos de corrupció”.

Persones o entitats vinculades al Parlament

La cambra catalana també ha desaprovat persones relacionades amb la institució. El juny del 2014 va reprovar l’actuació d’Alícia Sánchez Camacho per haver-se negat a comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) del Parlament pels casos d’espionatge polític relacionats amb Método 3. A més, li va demanar que presentés la seva dimissió com a senadora designada pel Parlament. Un any després, el juliol del 2015, la cambra va tornar a reprovar la líder del PPC amb relació al cas de la Camarga i pel fet d’haver fet “afirmacions contradictòries” en les seves declaracions en seu judicial i en seu parlamentària.

D’altra banda, el juny del 2018 el Parlament va revocar la designació de Daniel de Alfonso com a  director de l’Oficina Antifrau de Catalunya després de fer-se públiques les gravacions amb el ministre Fernández Díaz. És a dir, que el va destituir. En aquest cas, el Parlament té potestat per fer-ho, ja que el nomenament i cessament del director d’aquest organisme depèn de la cambra catalana.

L’octubre del 2018 el ple va reprovar l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert “pels seus reiterats comentaris públics vexatoris i excloents contra determinats diputats”. Això després de les manifestacions de Gispert a les xarxes socials contra la llavors cap de l’oposició i líder de Cs, Inés Arrimadas, instant-la a marxar de Catalunya i tornar al seu poble.

D’altra banda, el juliol del 2020 es va reprovar l’actitud dels grups parlamentaris que no van participar de la comissió d’investigació sobre l’aplicació del 155.

En l’àmbit dels mitjans de comunicació, el Parlament va reprovar l’abril del 2017 el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3 i va demanar la dimissió de Núria Llorach com a vicepresidenta i presidenta en funcions de la CCMA.

Presidents espanyols i ministres

El gruix més important de reprovacions al Parlament van dirigides a membres del govern espanyol. El juliol del 2020 la cambra va reprovar tant Mariano Rajoy com Pedro Sánchez per ser “parts actives i decisives” en l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, que va suposar la suspensió de l’autogovern. També es va reprovar el llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, pel mateix motiu.

La llista de ministres espanyols reprovats o que s’ha demanat la dimissió és llarga: El Parament ha demanat la dimissió del ministre d’educació dels governs del PP, José Ignacio Wert, en dues ocasions. El novembre del 2013 per la manca de diàleg i consens amb la comunitat educativa, i el maig del 2015 amb relació a la polèmica per l’escolarització d’alumnes en castellà.

L’àmbit de les infraestructures és una qüestió recurrent pel que fa a les reprovacions. El novembre del 2007 el Parlament va demanar la destitució de la ministra de Foment Magdalena Álvarez per les incidències a Rodalies vinculades al “col·lapse” de les obres de l’AVE a Barcelona. L’agost del 2023 el Parlament va reprovar la política d’infraestructures ferroviàries dels governs espanyols a Catalunya, “que no segrega el trànsit de mercaderies del de passatgers”. I el març del 2025 es va demanar directament la dimissió dels presidents d’Adif i Renfe com a responsables de la situació de “col·lapse”. Així mateix, en aquest mateix ple monogràfic de l’any passat, es va reprovar el ministre de Transports, Óscar Puente, per la “constant ineficiència de la gestió del servei ferroviari a Catalunya”. I mateix  dijous s’ha demanat directament la dimissió del ministre.

D’altra banda, Jorge Fernández Díaz és el ministre més reprovat, tres vegades en total. L’octubre del 2014 per la seva actitud de “manca de col·laboració i lleialtat institucional”, posteriorment el Parlament en va demanar la dimissió pels tràgics fets del 6 de febrer a la frontera entre Ceuta i el Marroc i el juliol del 2015 la cambra el va tornar a reprovar per la “negligència” amb què va actuar en la investigació dels casos de corrupció que van esquitxar el PP.

El Parlament també va demanar dues vegades durant el 2013 que el govern espanyol substituís la llavors delegada a Catalunya, María de los Llanos de Luna. Primer per la seva “actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes” i, després, per haver participat en un acte d’homenatge de la Hermandad Nacional de Veteranos de la División Azul.

D’altra banda, la cambra va reprovar el juny del 2014 l’actitud d’una sèrie de responsables polítics per no haver comparegut davant la comissió d’investigació del Parlament sobre les entitats financeres. Entre ells, el ministre d’Economia, Luis de Guindos; l’exministra d’Economia Elena Salgado; l’exministre d’Economia Pedro Solbes; el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde de Castro; altres exgovernadors del Banc d’Espanya; i la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, María Elvira Rodríguez Herrero, entre altres.

L’exministre d’Afers Exteriors Josep Borrell va ser reprovat el maig del 2019 per les seves paraules que, segons la cambra catalana, suposen “una banalització del genocidi de més de 12 milions de nadius americans”. I el juliol del 2019 el Parlament en va demanar la dimissió, juntament amb la del ministre de Foment José Luis Ábalos per les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques en acollida d’immigrants.

D’altra banda, el desembre del 2020 l’exministre de Cultura Iñigo Méndez de Vigo va ser reprovat per “usurpar les funcions del conseller de Cultura durant l’aplicació del 155 i espoliar el Museu de Lleida”. L’agost del 2020 va rebre la reprovació la vicepresidenta Carmen Calvo per “haver col·laborat en la fugida de Joan Carles I”. L’octubre del 2020 el Parlament va demanar la dimissió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per les escoltes il·legals al president del Parlament, Roger Torrent i membres de la societat civil. I el juliol del 2022 la cambra va reprovar la ministra de Justícia, Pilar Llop, per “mentir” en seu parlamentària quan va dir que el Consell d’Europa s’havia oposat a l’informe de l’Assemblea del Consell d’Europa sobre el conflicte polític a Catalunya.

Tribunals i magistrats en el punt de mira

L’abril del 2003 es va demanar el cessament del llavors president del Tribunal Constitucional Manuel Jiménez de Parga per les seves polèmiques declaracions sobre les nacionalitats històriques. De fet, la cambra catalana va presentar un incident de recusació contra el magistrat.

Encara en l’àmbit judicial, el Parlament va reprovar el juny del 2016 el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, per la circular en què donava instruccions de persecució dels càrrecs electes catalans. I l’octubre del 2021 va reprovar la decisió del Tribunal de Comptes sobre els avals del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat.

Mazón, Bustos i l’arquebisbe de Tarragona

En la llarga llista de reprovacions i destitucions també hi ha el llavors president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la dana; la gestió de Manuel Bustos al capdavant de l’Ajuntament de Sabadell amb relació al cas Mercuri; la reprovació pública de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per les declaracions que justifiquen casos de pederàstia en alguns estaments de l’Església catòlica; així com la reprovació de la companyia Deloitte, SL per no haver evidenciat les “irregularitats” destapades per la Sindicatura de Comptes sobre la gestió de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau.