El nou POUM de Mollet preveu prop de 3.000 habitatges. Estan preparats els serveis municipals per assumir aquest creixement?
Mollet del Vallès té llum verda per créixer. La Comissió de Territori de Catalunya va aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que obre la porta a gairebé 3.000 habitatges nous al municipi.
Per a una localitat del Vallès Oriental, aquesta xifra no és menor. Representa un increment considerable del parc residencial i, per tant, de la població que haurà d’utilitzar els serveis públics, les infraestructures de transport i els equipaments educatius i sanitaris.
La pregunta que molts veïns es fan és si aquest creixement arriba amb una planificació integral o si el totxo avança més ràpid que la resta.
L’aprovació del POUM
L’aprovació del POUM per part de la Generalitat marca les línies mestres del desenvolupament del municipi per als propers anys i fixa on, com i quants habitatges es poden construir.
Ara bé, l’aprovació administrativa no resol les incògnites de fons. Quina proporció d’aquests gairebé 3.000 pisos serà protegida? Quins equipaments acompanyaran el creixement residencial? Aquestes preguntes encara no han tingut resposta pública detallada.
La dimensió del creixement
Gairebé 3.000 habitatges suposen, en termes demogràfics, un augment potencial de diversos milers de residents. Si considerem una mitjana de 2,5 persones per llar, estem parlant d’uns 7.500 nous veïns.
Aquest increment posa pressió sobre tots els serveis municipals. Des de les places escolars fins a les consultes del CAP, passant per la capacitat de la xarxa de transport públic i la disponibilitat d’espais verds i equipaments esportius.
La qüestió no és si Mollet ha de créixer, sinó com ho fa. I si aquest creixement respon a una estratègia pensada per garantir la qualitat de vida dels residents actuals i futurs.
Habitatge protegit: la gran incògnita
Un dels aspectes més rellevants és la proporció d’habitatge protegit que inclourà el desenvolupament. En un context de preus elevats i dificultats d’accés a l’habitatge, especialment per a joves i famílies amb rendes mitjanes o baixes, la quantitat de pisos assequibles és clau.
Sense aquesta informació, és difícil valorar si el POUM contribueix a resoldre el problema de l’habitatge o si simplement afegeix oferta de mercat lliure.
Equipaments i serveis: el repte de l’acompanyament
Tot creixement urbanístic hauria d’anar acompanyat d’equipaments públics. Escoles, centres de salut, zones verdes, instal·lacions esportives i culturals són imprescindibles perquè un barri nou no sigui només una acumulació de pisos.
La pregunta és si el POUM aprovat inclou aquestes previsions de manera suficient i vinculant. I si els terminis de construcció dels equipaments estan sincronitzats amb els dels habitatges, o si els nous residents hauran d’esperar anys per tenir serveis de proximitat.
Transport públic i mobilitat
Mollet del Vallès compta amb estació de Rodalies, un actiu important per a la mobilitat metropolitana. Però gairebé 3.000 habitatges nous generen milers de desplaçaments diaris addicionals.
La xarxa de transport públic local, els accessos viaris i les infraestructures ciclistes hauran de dimensionar-se en conseqüència. Si no, el resultat serà més congestió, més cotxes i menys qualitat de vida.
Aquest és un dels punts on la planificació urbanística ha de dialogar amb la planificació de mobilitat. I on l’Ajuntament ha de coordinar-se amb l’Autoritat del Transport Metropolità i amb la Generalitat.
Educació i sanitat: capacitat d’absorció
L’increment de població també afecta directament les places escolars i l’atenció primària de salut. Si els nous habitatges s’ocupen en pocs anys, els centres educatius i el CAP hauran d’absorbir una demanda creixent.
Sense una planificació prèvia, això es tradueix en aules massificades, llistes d’espera més llargues i serveis saturats. La pregunta és si el POUM preveu la construcció de nous centres o l’ampliació dels existents, i si hi ha finançament i calendari per fer-ho realitat.
El dret a la informació i al debat públic
L’aprovació del POUM és un acte administratiu, però el seu contingut afecta la vida quotidiana de milers de persones. Els veïns de Mollet tenen dret a conèixer els detalls del pla, a debatre’ls i a exigir que el creixement sigui sostenible i equitatiu.
Fins ara, el debat públic ha estat escàs. El municipi encara no ha organitzat sessions informatives obertes ni ha difós de manera accessible els continguts del POUM.
Això és un dèficit democràtic. La transparència no és un luxe, és una obligació. I més quan es tracta d’un document que marca el futur urbanístic d’una ciutat.
Creixement sí, però amb criteri
Mollet del Vallès té potencial per créixer de manera ordenada i inclusiva. Però perquè això passi, cal que el creixement residencial vagi acompanyat d’equipaments, serveis i infraestructures.
Cal que l’habitatge protegit sigui una prioritat real, no una anècdota. Cal que els veïns tinguin accés a la informació i puguin participar en el debat. I cal que l’Ajuntament i la Generalitat coordinin esforços per garantir que el totxo no avanci sol.
Gairebé 3.000 habitatges són una oportunitat, però també un repte. La pregunta és si Mollet està disposat a afrontar-lo amb planificació i amb criteri, o si deixarà que el creixement urbà avanci per inèrcia, sense mirar les conseqüències.
- Et Recomanem -
