L’Ajuntament de Mollet inicia la creació d’una Unitat Canina a la Policia Municipal: necessitat operativa o imatge institucional?
Implica inversió sostinguda en ensinstrament, veterinària, infraestructura i personal especialitzat.
El moment escollit per Mollet per iniciar aquest procés convida a examinar el disseny abans que la inversió es materialitzi.
Què significa crear una unitat canina
Una unitat canina municipal no es redueix a comprar un gos i assignar-lo a un agent. Requereix formació continuada dels binomis agent-gos, instal·lacions adequades per a l’allotjament i l’entrenament dels animals, pressupost per a atenció veterinària i alimentació, i protocols d’actuació específics.
A més, cal definir amb claredat quines funcions operatives justifiquen la despesa: detecció d’estupefaents, cerca de persones desaparegudes, suport en dispositius de seguretat ciutadana o patrullatge de proximitat.
Sense aquesta definició prèvia, el risc és que la unitat esdevingui un element de prestigi més que una eina de servei real al veí.
El model de policia de proximitat al Vallès
Mollet del Vallès forma part d’una comarca on diversos municipis ja compten amb unitats canines o han valorat crear-les. La comparació amb localitats similars del Vallès Occidental i Oriental permet situar la decisió en context.
Algunes policies locals de la comarca han incorporat gossos ensinistrats per a tasques concretes, com la detecció de substànncies o el suport en actes multitudinaris. Altres han optat per reforçar la dotació de personal o la tecnologia de videovigilància abans que invertir en unitats especialitzades.
La pregunta cívica és si el model de policia de proximitat que defensen els ajuntaments de la zona es veu reforçat o diluït amb la incorporació d’unitats canines. I si la inversió que comporta es tradueix en millor servei al ciutadà o simplement en un element de visibilitat institucional.
Inversió i prioritats pressupostàries
Crear una unitat canina comporta una despesa inicial i un cost recurrent que cal encaixar en el pressupost municipal. La inversió inicial inclou l’adquisició dels animals, l’adaptació o construcció d’instal·lacions i la formació dels agents.
El cost recurrent abasta l’alimentació, l’atenció veterinària, la renovació dels gossos quan arriben a l’edat de jubilació i la formació contínua dels binomis. Tot plegat, una partida que cal mantenir any rere any.
En un context de recursos limitats, la decisió de destinar pressupost a una unitat canina implica renunciar a altres inversions o serveis. La transparència sobre els costos i els beneficis esperats és imprescindible perquè el veí pugui valorar si la prioritat és encertada.
Necessitat operativa o element d’imatge
La clau està en la justificació operativa. Si la unitat canina respon a una necessitat concreta detectada pel cos policial, si hi ha dades que avalen la seva utilitat i si s’integra en un pla de seguretat ciutadana coherent, la inversió té sentit.
Si, en canvi, la decisió respon a la voluntat de projectar una imatge de modernitat o de seguir la tendència d’altres municipis sense una anàlisi prèvia de les necessitats locals, el risc és que la unitat esdevingui un símbol sense contingut real.
L’inici del procés a Mollet és el moment adequat per exigir aquesta justificació. Abans que la inversió es materialitzi, cal conèixer quines funcions concretament assumirà la unitat, quins indicadors permetran avaluar-ne l’eficàcia i com s’integrarà en el model de policia de proximitat que el municipi defensa.
El veí com a destinatari final
Tota decisió sobre el model policial ha de tenir com a destinatari final el ciutadà. La pregunta que cal formular és si la unitat canina millorarà la seguretat objectiva i la percepció de seguretat del veí de Mollet.
Si la resposta és afirmativa i està fonamentada en dades i en una anàlisi rigorosa, la inversió és defensable. Si la resposta és dubtosa o si la decisió respon més a criteris d’imatge que de servei, cal replantejar-la.
El procés que ara s’inicia a Mollet és una oportunitat per fer aquest debat amb transparència i amb criteris clars. I per recordar que el prestigi d’un cos policial no el donen els símbols, sinó l’eficàcia i la proximitat real amb la ciutadania.
- Et Recomanem -
