L’aspirant a dirigir Antifrau es presenta al Parlament com a “discret i continuista” i prioritza protegir els alertadors

ACN Barcelona – El candidat a dirigir l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salas, ha assegurat al Parlament que, si és elegit, vol tenir un perfil “molt discret” i potenciar la feina d’equip de la institució. Ha dit que vol mantenir una línia “continuista” amb allò que s’ha fet bé en els últims nou anys amb Miguel Ángel Gimeno, ara amb el mandat caducat. Per a Salas, cal prioritzar la protecció dels alertadors, ja que és competència exclusiva d’Antifrau. Junts, PPC, Vox i la CUP critiquen que el Govern no hagi buscat el consens ampli de la cambra tot i no qüestionar el currículum del candidat. El ple de la setmana que ve votarà el nomenament de Salas i previsiblement sortirà escollit, en segona votació, amb el suport de PSC, ERC i Comuns.
Sales ha destacat la importància de fer prevenció entre les administracions i col·laborar en les investigacions amb la justícia, la fiscalia o la policia. També ha demanat canvis a la llei de l’Oficina per actualitzar-la.

Segons ha dit, l’Oficina “no pot estar on va estar”, en referència a l’exdirector Daniel de Alfonso, i que vol ser poc personalista i potenciar molt l’equip. De fet, ha demanat als diputats una llei per establir una relació de llocs de treball que estabilitzi i faciliti l’organització de la plantilla. També ha promès “lleialtat institucional i neutralitat política”, a més de col·laboració amb totes les administracions i organismes públics.

El candidat ha posat èmfasi en el fet que des de la recent llei de protecció d’alertadors, Antifrau té la competència única en aquesta matèria a Catalunya, a més de la gestió de la bústia externa de denúncies. Per això, ha dit que l’OAC ha de prioritzar aquestes tasques, ja que la investigació de casos és compartida amb altres organismes, mentre que aquestes competències són només seves.

Ha proposat també una llei catalana pròpia per protegir els alertadors i fer com amb les dones víctimes de violència masclista.

Per treballar millor davant l’augment de denúncies i competències, ha proposat un empoderament funcional i tecnològic per no perdre eficàcia. Per a Salas, l’OAC ha de convertir-se en una “agència d’intel·ligència” i utilitzar la intel·ligència artificial per fer controls massius en matèria urbanística, contractació pública i funció pública, per tal de generar alertes i no haver d’esperar a denúncies externes. També aposta per prioritzar les denúncies, com es fa en la justícia.

Per últim, creu que si l’oficina funciona millor, es podrà “dissuadir” els funcionaris o càrrecs públics corruptes.

L’oposició carrega contra Illa

La diputada de Junts Glòria Freixa ha demanat que s’ajorni la votació prevista per a la setmana que ve argumentant que és un “menyspreu institucional” que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no hagi consultat el seu grup abans de registrar al Parlament el nom del candidat. “Vostè no hauria d’estar còmode i s’hauria de sumar a la petició que fem”, ha dit Freixa dirigint-se a Salas.

En la mateixa línia, el portaveu del PPC, Juan Fernández, ha lamentat que la proposta de candidat “no s’ha treballat amb el consens necessari” i ha qualificat les formes de “precipitades”.

El diputat de Vox Joan Garriga ha criticat que el PSC no s’hagi dignat ni a reunir-se amb els grups i ha acusat els socialistes d’estar tot el dia fent “cordons sanitaris”.

També el diputat de la CUP Dani Cornellà s’ha sumat a les crítiques i ha qüestionat el procediment d’elecció del director d’Antifrau. Ha defensat que hauria de ser una persona triada per un comitè d’experts i ha avançat que el seu grup votarà en contra del nomenament de Salas al ple de la setmana que ve. “Illa ha actuat malament”, ha resumit.

La diputada d’ERC Marta Vilalta ha demanat a Salas que la “discreció i neutralitat” que ha promès no sigui sinònim de posar-se de perfil. I ha aprofitat per urgir el Govern a avançar per tenir la llei sobre alertadors “com més aviat millor”.

Gest cap als Comuns

El diputat dels Comuns Lluís Mijoler no ha revelat públicament quin serà el sentit del vot del seu grup, que podria ser imprescindible per escollir Salas en segona votació. Però l’aspirant a dirigir l’OAC s’ha mullat davant, precisament, d’una pregunta de Mijoler. En un context de crítiques de l’oposició sobre les formes, el diputat dels Comuns li ha preguntat si creu que s’hauria de modificar la manera com s’escull el director de l’ens i Salas ha respost que a “títol personal” li sembla bé tot el que sigui concurrència i pluralitat. I ha afegit que la ciutadania ho agrairia i que “val la pena fer-ho”.

Davant les crítiques dels partits de l’oposició que retreuen al Govern manca de negociació, el candidat entén les queixes però també ha subratllat que “no hi ha cap irregularitat jurídica ni il·legalitat”.

Per la seva banda, la diputada del PSC Ivana Martínez ha afirmat que el Govern està complint amb els terminis per un relleu al capdavant de l’OAC que ha qualificat de “necessari”.

Segons la llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el director de l’ens s’ha d’escollir per majoria de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, 81 diputats. I si no s’obté la majoria requerida, s’ha de sotmetre a una segona votació, en la mateixa sessió del ple, en què es necessita només la majoria absoluta. És a dir, 78 diputats, que són exactament els que sumen PSC, ERC i Comuns.

Perfil de Salas

Salas, nascut a Barcelona el 1961, és actualment magistrat titular del jutjat penal número 22 de Barcelona. Va iniciar la seva carrera en l’àmbit jurídic com a advocat, després va ser lletrat de l’administració de justícia i el 2010 va accedir a la carrera de jutge per la via de l’anomenat quart torn, que permet a juristes de reconegut prestigi no fer les oposicions tal com les fan els aspirants acabats de graduar en dret. Des d’aleshores ha estat jutge a Manresa, Vic, com a col·laborador al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i com a lletrat al Consell General del Poder Judicial.

No forma part de cap associació professional de jutges, és doctor en dret i graduat en ciències polítiques i de l’administració i en criminologia. A banda d’haver fer diversos cursos jurídics, ha estat professor al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat, a l’Escola Judicial, a les facultats de Medicina i Dret de la UB, a la facultat de Dret d’Esade i als col·legis d’advocats de Barcelona i de graduats socials de Catalunya. Ha escrit mig centenar d’articles jurídics i dos llibres.